Amb una extensió de 19.000 hectàrees, l’Horta de Lleida és un dels signes d’identitat de la ciutat, com el riu Segre o la Seu Vella. Tot i que existeixen regulacions superiors que en marquen la normativa, com el Pla General d’Ordenació Urbana, la seva singularitat i importància territorial requereixen una normativa específica.
Aquest document recull la voluntat dels veïns i veïnes, dels actors implicats (com les organitzacions agràries o les associacions de productors), de la Comissió de l’Horta de la FAVLL, de la Comissió Territorial de l’Horta de l’Ajuntament de Lleida, de la Regidoria de l’Horta i del mateix Ajuntament de Lleida. Cal reivindicar aquesta zona singular de Lleida i aconseguir que esdevingui un espai de primer nivell, plenament desenvolupat, perquè els seus habitants hi puguin viure i puguin viure’n. Aquesta nova Ordenança permetrà disposar d’un document per regular-ne els usos, la convivència i el respecte entre els que hi viuen, els que hi treballen, els que hi viuen i treballen i els que en gaudeixen.
L’Horta de Lleida és un espai agrari en què les principals activitats econòmiques són l’agricultura i la ramaderia. El seu caràcter distintiu ve marcat per la proximitat urbana, que condiciona un tipus determinat d’agricultura, i per la presència de determinats components urbans.
L’equilibri agrícola i natural de l’Horta de Lleida s’ha de preservar per la seva singularitat en el marc territorial de Catalunya, especialment, pel fet que els pagesos i pageses viuen i treballen en el mateix entorn. A més, aquest espai genera una producció agrícola i ramadera de proximitat que permet a la població gaudir d’una diversitat de productes d’alta qualitat. Garantir-ne la continuïtat és una oportunitat per ser fidels a la nostra identitat i arrels.
La seva situació estratègica, per la proximitat amb Lleida ciutat, i el seu valor cultural i ecològic ofereixen un potencial de desenvolupament on es compatibilitzen la producció agrària lligada al territori, la conservació del paisatge, els serveis ecosistèmics i l’ús social. Esdevé el pulmó verd de Lleida, ple d’història i de cultura. És un espai econòmic, històric i cultural de la ciutat. La realitat de l’Horta també acull usos residencials, per la qual cosa la vocació d’aquestes ordenances és harmonitzar les tasques agrícoles amb la convivència dels residents sense que aquesta perjudiqui l’activitat agrària.
Són aproximadament 5.000 les persones que han escollit viure a l’Horta. L’extensa zona agrària que envolta la ciutat, regada per una complexa xarxa de canals i sèquies, és un espai de gran valor natural, històric i paisatgístic, estretament vinculat amb la ciutat i els seus habitants. L’Horta es vincula a la seva història gràcies a l’important patrimoni material que conserva (camins, ermites, molins, torres, cabanes, sèquies, etc.), però també amb l’arrelament al patrimoni immaterial (costums, tradicions, agrocultura, etc.) que configuren l’Horta com un espai històric de trobada i germanor. També és un espai de conservació de la biodiversitat on trobem espècies de gran interès 4 de flora i fauna com la trenca, el gaig blau, l’alosa becuda, les cigonyes, els limonium i els salats.
Comprèn 61 partides, les quals encara avui conserven la seva personalitat pròpia. Una part de l’Horta del marge dret està regada pel Canal d’Aragó i Catalunya, i la resta per l’històric Canal de Pinyana i les sèquies que en depenen. Una part de L’Horta del marge esquerre està regada per les sèquies històriques de Fontanet i de Torres, i una altra part pel Canal d’Urgell.